Per què sorgeix la campanya?
La iniciativa Sumem-nos al mapa per un Estat Propi s'ha creat des de la blogosfera catalana arrel de la necessitat col·lectiva de saber quin és el suport popular per assolir un Estat Propi pels Països Catalans.
Darrerament s'ha parlat de percentatges d'independentistes, però sempre s'ha tractat el tema d'una manera molt sectorial, si més no territorialment. L'any 2006, en Marc Belzunces al seu blog De l'Holocè estant analitzava les diferents estadístiques de l'ICPS sobre el fet català a Catalunya (enteneu la Comunitat Autònoma de Catalunya). D'aquestes dades, en Belzunces publicava que al voltant del 40% estava a favor de la independència mentre que el 45% n'era contrari i un 15% es mostrava indecís. En una quantificació ràpida però interessant feta recentment al mateix blog, el 40% de votants en un hipotètic referèndum per la independència, amb un índex de participació del 80%, el nombre d'independentistes de facto seria pròxim als 2 milions. El dissabte 27 de febrer del 2007, en Xavier Vendrell (ex-conseller de Governació de la Generalitat del Principat de Catalunya) tornava a plantejar aquesta qüestió en un article al diari Avui titulat Una majoria per la independència (I). En Vendrell quantificava en 3 milions el número de persones necessàries per a guanyar un referèndum per la independència a Catalunya. Atribuïa un nombre d'independentistes molt inferior (1,4 milions) al d'en Marc Belzunces ja que sumava com a independentistes només els votants de CiU i Esquerra quan està clar que d'independentistes n'hi molts més.
Història
Sumem-nos al mapa per un Estat Propi és la continuació natural de la campanya que en Xavier Mir posà en funcionament el setembre del 2006 i que situà el lema Jo també vull un Estat Propi als blogs catalans de forma massiva. Entre d'altres coses, aquella campanya des de la catosfera serví per demostrar que la capacitat de maniobra és enorme. Amb la intenció d'avançar més es creà la Xarxa de Blocaires Sobiranistes. Actualment l'XBS aglutina a més de 300 blocaires. Però des de la blogosfera catalana calia anar més enllà i aglutinar també a totes les persones que volem un estat pel Poble Català amb o sense blog. I és per això que n'Alexis Vizcaino inicià la campanya Sumem-nos al mapa per un Estat Propi des del blog El Senyor de les Muntanyes amb el suport inicial d'en Toni Hermoso, en Josep Maria Comajuncosas i en Marc Belzunces. Poc més tard saltà del blog de n'Alexis Vizcaino al web www.estatpropi.cat , per tal de facilitar la navegació i la visualització de les dades. Sumem-nos al mapa per un Estat Propi, a part d'esdevenir una campanya absolutament fresca i creativa, té com a principal avantatge el fet de no coincidir amb els interessos sectorials de cap organització en concret, àdhuc pot ser assumida per persones de tot l'espectre polític. Encara que la campanya cerqui només persones per sumar-les al mapa, totes les organitzacions polítiques, culturals, esportives... tenen la porta oberta a col·laborar d'una manera més o menys directa en el desenvolupament de la campanya. El resultat final ens mostrarà molt gràficament quin és el número mínim de persones que votarà favorablement en el referèndum definitiu que ens ha de donar la llibertat.
La iniciativa Sumem-nos al mapa per un Estat Propi s'ha creat des de la blogosfera catalana arrel de la necessitat col·lectiva de saber quin és el suport popular per assolir un Estat Propi pels Països Catalans.
Darrerament s'ha parlat de percentatges d'independentistes, però sempre s'ha tractat el tema d'una manera molt sectorial, si més no territorialment. L'any 2006, en Marc Belzunces al seu blog De l'Holocè estant analitzava les diferents estadístiques de l'ICPS sobre el fet català a Catalunya (enteneu la Comunitat Autònoma de Catalunya). D'aquestes dades, en Belzunces publicava que al voltant del 40% estava a favor de la independència mentre que el 45% n'era contrari i un 15% es mostrava indecís. En una quantificació ràpida però interessant feta recentment al mateix blog, el 40% de votants en un hipotètic referèndum per la independència, amb un índex de participació del 80%, el nombre d'independentistes de facto seria pròxim als 2 milions. El dissabte 27 de febrer del 2007, en Xavier Vendrell (ex-conseller de Governació de la Generalitat del Principat de Catalunya) tornava a plantejar aquesta qüestió en un article al diari Avui titulat Una majoria per la independència (I). En Vendrell quantificava en 3 milions el número de persones necessàries per a guanyar un referèndum per la independència a Catalunya. Atribuïa un nombre d'independentistes molt inferior (1,4 milions) al d'en Marc Belzunces ja que sumava com a independentistes només els votants de CiU i Esquerra quan està clar que d'independentistes n'hi molts més.
Història
Sumem-nos al mapa per un Estat Propi és la continuació natural de la campanya que en Xavier Mir posà en funcionament el setembre del 2006 i que situà el lema Jo també vull un Estat Propi als blogs catalans de forma massiva. Entre d'altres coses, aquella campanya des de la catosfera serví per demostrar que la capacitat de maniobra és enorme. Amb la intenció d'avançar més es creà la Xarxa de Blocaires Sobiranistes. Actualment l'XBS aglutina a més de 300 blocaires. Però des de la blogosfera catalana calia anar més enllà i aglutinar també a totes les persones que volem un estat pel Poble Català amb o sense blog. I és per això que n'Alexis Vizcaino inicià la campanya Sumem-nos al mapa per un Estat Propi des del blog El Senyor de les Muntanyes amb el suport inicial d'en Toni Hermoso, en Josep Maria Comajuncosas i en Marc Belzunces. Poc més tard saltà del blog de n'Alexis Vizcaino al web www.estatpropi.cat , per tal de facilitar la navegació i la visualització de les dades. Sumem-nos al mapa per un Estat Propi, a part d'esdevenir una campanya absolutament fresca i creativa, té com a principal avantatge el fet de no coincidir amb els interessos sectorials de cap organització en concret, àdhuc pot ser assumida per persones de tot l'espectre polític. Encara que la campanya cerqui només persones per sumar-les al mapa, totes les organitzacions polítiques, culturals, esportives... tenen la porta oberta a col·laborar d'una manera més o menys directa en el desenvolupament de la campanya. El resultat final ens mostrarà molt gràficament quin és el número mínim de persones que votarà favorablement en el referèndum definitiu que ens ha de donar la llibertat.
0 comentarios:
Publicar un comentario